02 d’agost 2021

CxR a tota la Nació

 


Val la pena!

Censeu-vos al Cens del CxR, la inscripció, el carnet i el QR de ciutadania.
CxR  en defensa de la Nació, de la Llengua, dels territoris, ...
CxR, Principat, Catalunya Nord, Illes, País Valencià ... Franja, Andorra, Món
Tots hi sou convidats, les portes són obertes.

Ja en som 98.353 ciutadans censats i en augment

UNA NACIÓ, UNA LLENGUA, UN ESTAT CONFEDERAT,
LES PRÒPIES LLEIS I CONSTITUCIONS.
UN POBLE EN MARXA !

VAL LA PENA CENSAR-NOS AL CxR.

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA
VISQUEM EL MUTU RESPECTE
VISQUEM L'ANHEL

ASSEGUREM LA LLENGUA
INSTITUCIONALITZEM TOTS ELS TERRITORIS
FINS A LA VICTÒRIA FINAL
QUE SOLS SERÀ LA PLENA INDEPENDÈNCIA.

Catalans que vau votar el 1r d'octubre del 2017, i tots els qui vau anhelar i celebrar aquella fita des d'arreu de la Nació, val la pena censar-nos tots i esdevenir ja incipient República Catalana Independent. Ara mateix ja som 98.353 ciutadans i en creixement.

 

Notícies de Vilaweb:

Primera notícia, de les Illes:

El Consell per la República obre la delegació a les Illes
amb un acte a Perpinyà

Es va fer aquest divendres passat al Palau dels Reis de Mallorca · Hi ha assistit Carles Puigdemont. Així ho expressava la notícia:

El Consell per la República ha obert avui la delegació a les Illes amb un acte que s’ha fet al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. hi ha anat els representants de les diferents illes: l’ex-eurodiputat d’ERC Bernat Joan, per Eivissa; l’ex-diputada balear Esperança Marí, per FormenteraMagdalena Gonzàlez i Maria Antònia Font, coneguda activista feminista i per la llengua, per Mallorca, i l’escriptor Joan Francesc López Casasnovas, per Menorca.

En declaracions als mitjans de comunicació, Comín s’ha mostrat satisfet que la constitució de la delegació hagi estat iniciativa dels illencs i ha definit la implementació institucional de l’entitat al territori com a exemple clar d’un desplegament de baix a dalt. “La culminació del procés d’independència necessita que el consell estigui arrelat institucionalment i organitzativament al territori”, ha defensat.

Una de les promotores per Mallorca, Maria Antònia Font, ha fet valdre les protestes i mobilitzacions a les Illes: “Som un sol poble, i aquest acte ratifica que som Països Catalans.” “Hi ha una part de la societat amb una simpatia per una Catalunya independent. Cal impulsar una institució com el Consell que treballa per al conjunt de la nació i la catalanofonia”, ha afegit Bernat Joan.

--------------------

Segona notícia, del País Valencià:

Es posa en marxa un grup impulsor de la Delegació al País Valencià del Consell per la República

Aquest diumenge s’ha fet públic un comunicat d’un grup impulsor de la que podria ser la Delegació al País Valencià del Consell per la República. Divendres a Perpinyà es va fer pública la creació de la Delegació de les Illes del Consell per la República, la segona després de la Delegació de la Catalunya Nord, que ja funciona fa mesos.

 

El Grup valencià de suport al Consell per la República Catalana

Manifestem

1.- Que som continuadors del republicanisme valencià en tota la seua diversitat, de Blasco Ibáñez a Lluís Lúcia, del rector Peset a Joan Fuster.

2.- Que ens considerem membres de la nació catalana i lluitem pel seu alliberament nacional i social. Primerament, per fer efectiva la independència del Principat de Catalunya com a Estat independent en forma de República i, després, per aconseguir la unitat i la independència del conjunt dels Països Catalans.

3.- Que denunciem el règim del 78, com a hereu del règim franquista i continuador de moltes de les seues estructures, sobretot les repressives policials i judicials. Unes eines repressives especialment adreçades, actualment, contra l’independentisme català.

4.- Que, per tot això, ens constituïm en Grup impulsor de la Delegació al País Valencià del Consell per la República Catalana i cridem a participar-hi totes les persones interessades en aquests objectius.

País Valencià, 31 de juliol de 2021

-----------

PS 1: El CxR al Principat, a la Catalunya Nord, a les Illes, al País Valencià, ...
Ja en som 98.353 ciutadans censats. CENSA'T, val la pena!

PS 2: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-consell-per-la-republica-obre-la-delegacio-a-les-illes-balears-amb-un-acte-a-perpinya/

PS 3: https://www.vilaweb.cat/noticies/es-posa-en-marxa-un-grup-impulsor-de-la-delegacio-al-pais-valencia-del-consell-per-la-republica/

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:   
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts' wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) - RTR270BQ

 

01 d’agost 2021

LLENGUA: Regeneració lingüística de la Nació Catalana

 LLENGUA: Regeneració lingüística de la Nació Catalana


https://www.blogger.com/blog/post/edit/4719334358537538791/4060542213956959182

Regeneració lingüística de la Nació Catalana

 
 CATALUNYA ACCIÓ – Política lingüística
“EL CATALÀ, L’ÀNIMA DE CATALUNYA.”
OBJECTIU:
RESTITUIR EL MODEL LINGÜÍSTIC ORIGINAL DE LES TERRES CATALANES FENT, PER TANT, DEL CATALÀ L’ÚNICA LLENGUA OFICIAL I D’ÚS NECESSARI EN TOTS ELS ÀMBITS.

La màxima responsabiliat del redreçament lingüístic recau en el govern i l’administració de l’Estat Català.
Aquesta responsabilitat s’exercirà posant l’accent en:
  1. Crear un mecanisme informatiu perquè els catalans s’assabentin de manera veraç i completa de la situació lingüística actual i de com s’ha d’afrontar per tal que tothom pugui contribuir a la consecució ràpida i sòlida de l’objectiu final.
  2. Dictar les lleis, vetllar pel seu compliment, i posar a disposició de tota la societat els mitjans necessaris a fi de garantir el redreçament lingüístic el més ràpidament i harmònicament possible.
  3. Facilitar els mitjans i el treball conjunt de les més altes entitats lingüístiques de tots els nostres territoris per a fer efectiva la recuperació d’un model de llengua genuïnament català, sense substitucions lèxiques ni sintàctiques, i que integri totes les varietats dialectals.
  4. Retornar el prestigi nacional i internacional a la llengua catalana.
(1) Entenem que tot el que s’exposa a continuació es refereix al conjunt del territori que té el català com a llengua pròpia. La Val d’Aran és un cas que, òbviament, mereix un tractament particular, i que, donades llurs excepcionals peculiaritats, podria requerir un model força diferent, model que en qualsevol cas hauran de decidir els aranesos i que podrà rebre tot el suport que calgui per part del conjunt de catalans.
(2) Una segona excepció es fa necessària, per uns motius ben diferents, en el cas de la Catalunya del Nord, on caldrà un període d’adaptació per tal que el poble recuperi el coneixement de la llengua pròpia.

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
La tergiversació i negació del passat, amb la relativització i silenciament de la persecució de la llengua i de la cultura catalanes, fa necessària aquesta recapitulació per tal de comprendre les causes de l’estat en què es troba la nostra llengua.
Aquesta situació és fruit d’un llarg procés històric de colonització cultural i política que s’inicià a la mort del darrer rei del Casal de Barcelona (Martí I, l’Humà, 1410). Pel Compromís de Casp (1412) ocupà el tron un rei castellà, amb el qual s’inicià la progressiva castellanització de la cort catalana, que arribà al seu punt àlgid amb els Reis Catòlics, els quals legalment es comprometien a regir amb justícia dues nacions diferents, independents i lliures, però a la pràctica no només ignoraren, sinó que minaren els interessos de la nació catalana, en benefici de la castellana, fent efectiu el procés de colonització i assimilació cultural de les elits, ignorant la llengua catalana, apartant-la de les expressions culturals fetes a la cort, i fent-la desaparèixer dels seus documents.
La prepotència i la manca de justícia de la monarquia envers la nació catalana inicià una època de contínues tensions entre el poble català i la corona (Germanies -1519/1523-; Guerra dels
Segadors -1640/1652-, arran de la qual la Catalunya del Nord fou cedida unilateralment per la monarquia, a la corona francesa -Tractat dels Pirineus,1659.
En aquest context de tensions, el procés de colonització que havia començat amb l’assimilació cultural i lingüística de les elits aristocràtiques, es completà amb la imposició de la colonització política (Guerra de Successió  -1700-1715-) que comportà la submissió de la Nació Catalana. No només s’aboliren les constitucions i institucions de govern catalanes (Decrets de Nova Planta, 1716), sinó que s’inicià la bàrbara repressió i persecució de la llengua i cultura catalanes.
La “unitat” d’Espanya neix, doncs, de l’opressió i colonització de pobles lliures, com el català, que des d’aleshores i fins avui ha restat sotmès despòticament als designis d’un estat hostil a la Nació Catalana.
L’inici de la recuperació que a nivell lingüístic suposà la Renaixença (darrer terç del segle XIX), fou esclafada per les dues dictadures posteriors, especialment la del general Franco, conseqüència de la guerra d’Espanya (1936-1939), que suposà un brutal episodi de trenta-sis anys de genocidi  cultural, lingüístic i nacional (1939-1975).
Amb l’estafa de la “transició democràtica” (1975-1979) es continua actuant amb voluntat colonitzadora imposant un model intencionadament asimètrtic malanomenat bilingüisme.
L’autèntic bilingüisme és un concepte lingüístic molt precís aplicable només a determinats individus, mai a una societat, i que no té res a veure amb el que se’ns vol vendre, que no és sinó una mentida per amagar l’actual procés de substitució lingüística, situant la llengua imposada com a dominant i fent del català una llengua innecessària en el seu propi territori.
La conseqüència més corprenedora d’aquesta colonització és la interiorització d’un sentiment d’inferioritat en molts catalans, tan desenvolupat que es manifesta en el canvi immediat de llengua davant d’un castellanoparlant o d’un francoparlant, i en l’adopció d’una nacionalitat diferent de la pròpia quan sortim de les fronteres estatals. És a dir, substituïm –per indicació de l’ocupant o per desídia pròpia- els nostres trets identitaris com a catalans, en favor dels espanyols o francesos.
Podem concloure, doncs, que per a retornar-nos la dignitat i plenitud nacionals, i en memòria dels compatriotes que van lluitar per les nostres llibertats en diferents moments de la història, és imperativa la descolonització. Per això ens creiem amb el dret i el deure de:
  • Retornar a la nostra llengua l’status i el prestigi que li corresponen.
  • Desentronitzar la llengua castellana, deixant-la fora de justícia, per imposada.
  • Impulsar la nostra cultura perquè pugui manifestar-se en tota la seva esplendor.
L’assoliment d’aquests objectius suposarà un esforç intens i decidit, i caldrà la participació coordinada del govern i de les iniciatives ciutadanes, així com l’establiment dels períodes d’adaptació apropiats en cada cas per tal que tot el procés pugui dur-se a terme de manera harmònica.
Això no obstant, la responsabilitat màxima recau en el govern i l’administració, que hauran de legislar, garantir el compliment de les normatives, i posar els mitjans materials i humans necessaris. Aquesta actuació dels poders públics es basarà en una estratègia preferentment incentivadora i haurà de començar per informar al poble de la situació real i de què cal fer per afrontar-la. Alhora, caldrà motivar la població catalanoparlant per tal que actuï realment com a poble d’acollida i contribueixi, a través de l’ús normal de l’idioma, a la integració lingüística dels no catalanoparlants. Això equival a invertir els usos sociolingüístics predominants actualment, que són conseqüència del llarg període de colonització espanyola i francesa que ens ha estat imposat.
  1. EDUCACIÓ
1.1. L’única llengua que s’emprarà, a nivell oral i escrit, tant en les activitats d’ensenyament/aprenentatge com en tots els àmbits de comunicació de tota la comunitat educativa i en tots els nivells educatius de l’escola nacional pública i privada, serà el català.
1.2. Es dotarà a les escoles d’un servei de traducció per facilitar la comunicació amb les families procedents d’altres països, durant un període raonable d’adaptació.
1.3. Els materials didàctics seran elaborats des d’una òptica catalana, bandejant les visions imperialistes i colonitzadores que han prevalgut fins ara.
1.4. Els idiomes estrangers s’aprendran com assignatura independent, no pas cursant qualsevol altra assignatura en aquests idiomes. Altrament, la terminologia catalana pròpia de l’assignatura en qüestió quedaria bandejada. Un ús apropiat dels mitjans de comunicació públics i altres mesures promogudes per l’administració (intercanvis culturals, per exemple) podrien suposar un bon reforç en l’aprenentatge d’idiomes estrangers.
1.5. S’exigirà al professorat un nivell de coneixement correcte i un ús exemplar de la llengua catalana.
1.6. Els estudiants que s’acullin al programa Erasmus o d’altres programes d’àmbit internacional, passaran prèviament per un període de reforç i consolidació del coneixement de la llengua catalana amb la finalitat de garantir que estaran preparats per a seguir el curs.
  1. MITJANS DE COMUNICACIÓ
2.1. L’ús exclusiu del català com a llengua de programació serà imprescindible per a la concessió de llicències d’emissió de ràdio i televisió.
2.2. En el cas de la ràdio i la televisió públiques, s’exigirà un nivell modèlic en l’ús de la llengua que inclogui totes les variants dialectals, i una programació orientada al redreçament nacional.
2.3. Es garantirà que la distribució de DVDs i videos sigui, per defecte, en versió catalana.
2.4. S’incentivarà la producció i distribució de premsa escrita en català.
2.5. La premsa escrita en llengua estrangera produïda des del territori nacional haurà d’incloure la versió completa en la llengua nacional.
  1. CULTURA I OCI
3.1. En el cinema, el doblatge i la subtitulació dels originals s’haurà de fer en català.
3.2. Les obres de teatre i òpera produïdes en el territori nacional seran en català, i les provinents de l’estranger hauran d’incorporar subtitulació catalana.
3.3. La cançó catalana agafarà el protagonisme que li correspon en els mitjans de comunicació i en els actes públics.
3.4. S’incentivarà la difusió i distribució de literatura catalana en tots els seus formats.
S’impulsarà la creació en català en tots els àmbits culturals i científics, posant l’accent en la qualitat, amb l’objectiu de prestigiar i difondre el nostre patrimoni a nivell mundial.
3.5. Es pararà una atenció especial en incrementar la presència a internet d’informació escrita en llengua catalana, referent tant a l’actualitat, com a totes les branques del saber.
3.6. S’endegarà una política de traduccions en tots els àmbits culturals, també en el camp informàtic.
3.7. Als museus, exposicions, parcs temàtics, etcètera, la llengua utilitzada serà sempre el català. En casos específics on es consideri oportú, s’afegirà a continuació la traducció en anglès.
3.8. Entenent que la cultura, en tota la seva diversitat, és un bé universal enriquidor que convé conèixer, també entenem que la protecció i difusió de la cultura tradicional catalana només serà eficaç si es considera una obligació prioritària del govern, el qual haurà de destinar-hi els esforços que calgui per mitjà d’incentius, subvencions, o d’altres facilitats.
  1. INFORMÀTICA I NOVES TECNOLOGIES
4.1. Es garantirà la disponibilitat en català del màxim nombre possible de programes informàtics, i es contribuirà a la correcta catalanització dels sistemes operatius i programes d’accés lliure. Aquells que l’usuari ja troba instal·lats als ordinadors seran, per defecte, en català. Alhora, s’estudiarà la conveniència de promoure la migració a programari lliure en tots els òrgans administratius i d’incentivar l’adopció del mateix programari per part de les empreses. La priorització d’aquest programari ens facilitarà impulsar i desenvolupar el català dins les noves tecnologies de la informació, gràcies a les llibertats que ofereix.
4.2. Es garantirà que la configuració lingüística dels aparells electrònics (mòbils, agendes electròniques, videojocs, electrodomèstics…) estigui disponible en català, i que estigui per defecte en català en cas que ja vingui configurada d’origen.
4.3. Des del Departament de Política Lingüística es crearan eines per a la difusió i coordinació de tot el que la xarxa telemàtica ofereix en català. Alhora, es farà un esforç especial per difondre el lèxic informàtic català, donada l’abassegadora presència d’anglicismes en aquest camp.
4.4. L’administració de l’estat donarà suport a totes aquelles empreses o iniciatives privades que tinguin interès en incrementar la presència del català a la xarxa.
  1. ACTIVITATS ESPORTIVES
5.1. Les federacions esportives catalanes, i les institucions públiques en general, garantiran l’ús normal de la llengua oficial en l’àmbit esportiu, incloses les competicions internacionals organitzades dins del territori nacional.
5.2. Es farà un treball de difusió del vocabulari i expressions esportives en català, tant a nivell d’esportistes com a nivell del gran public, a través de tots els mitjans a l’abast.
5.3. Als entrenadors i esportistes estrangers residents a casa nostra se’ls facilitarà, a través dels clubs, tots els mitjans per tal que puguin expressar-se en català en el mínim de temps possible, per garantir l’ús del català com a llengua normal en l’àmbit esportiu.
5.4. S’afavorirà l’ús de l’esport com a mitjà per a donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes a tot el món.
  1. SERVEIS PÚBLICS (sanitat, justícia, cossos armats, etc.).
6.1. Per a l’accés a qualsevol lloc de treball públic s’exigirà un nivell correcte de coneixement i ús de la llengua catalana, tot facilitant un termini d’adaptació i unes eines d’ajut específic per als professionals que ja hi treballen.
6.2. L’atenció al ciutadà per part dels serveis públics, tant escrita com oral, serà sempre en llengua catalana. Es tindrà una cura especial en el cas de la sanitat, fent el possible per assegurar que els immigrants acabats d’arribar entenen els tractaments que se’ls pugui haver prescrit.
6.3. Passat un període prefixat, només tindran validesa legal els nous documents oficials redactats en llengua catalana.
6.4. Es treballarà per tal de garantir que tot el corpus jurídic català vigent estigui redactat en llengua catalana.
6.5. S’aprofitarà la confecció del nou document d’identitat, i altra documentació personal, per encetar una nova campanya de correcció dels noms i cognoms de tots els ciutadans que així ho desitgin.
  1. RELACIONS INTERNACIONALS
7.1. Reconeixement del català com a llengua de ple dret en les relacions internacionals.
7.2. Es normalitzarà el català com a llengua d’ús diplomàtic.
7.3. Totes les recepcions internacionals i els actes periodístics associats que tinguin lloc en territori nacional es faran en català.
  1. COMERÇ I INDÚSTRIA
8.1. Es vetllarà per al compliment d’una normativa sobre retolació dels comerços i les indústries que garanteixi l’ús correcte del català. L’administració crearà els instruments de normalització lingüística necessaris i els posarà a disposició de tots els sectors relacionats. Al mateix efecte, es crearà un sistema d’incentius per a empreses, entitats o particulars, com a reconeixement oficial davant de resultats especialment notables.
8.2. Els productes comercialitzats dins del territori nacional hauran de ser etiquetats en català.
8.3. L’administració vetllarà per tal que el català s’inclogui a la llista d’idiomes considerats per part de les multinacionals de tot el món.
8.4. El ciutadà ha de ser atès en català. Per tant es prendran les mesures necessàries per assegurar que la llengua normal de treball en qualsevol empresa serà el català, tot procurant les eines necessàries per facilitar aquest objectiu i garantir la qualitat del resultat final.
8.5. Un coneixement i ús adequat del català serà impresdindible per a poder accedir al mercat laboral. Es fixarà un termini d’adaptació per als nous immigrants, tot facilitant-ne la integració lingüística com a eina bàsica de cohesió social i d’integració plena a tots els nivells. Això requereix treballar de bracet amb les iniciatives sorgides dels propis col·lectius d’immigrants o d’altres sectors civils que ja actuen en aquest sentit.
8.6. La llengua d’ús oral i escrita dels congressos científics i fires serà la catalana. Quan el ponent s’expressi en qualsevol altra llengua, hi haurà un servei de traducció simultània en català. També s’oferirà la traducció en anglès quan es tracti d’esdeveniments internacionals.
8.7. Tota la informació oral i escrita dels transports públics serà únicament en català. Les línies aèries oferiran, a més a més, la traducció en la llengua del país de destí i en anglès.
  1. DRET DE CIUTADANIA
9.1. El coneixement i ús correcte de la nostra llengua, així com el coneixement de la nostra cultura i història, seran imprescindibles per a l’assoliment de la plena ciutadania per part dels immigrants.
Catalunya Acció. org

16 de novembre 2017

Constitució Llucmajor

rocés Constituent i Ruptura: No ens aturem ! (República Catalana Independent)

ANY 2011    Extret del blog marginàliesde Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

“PER LA LLENGUA
I PER LA IDENTITAT”


“Les bases de la Nació:
Aportacions des de Llucmajor a la Constitució Provisional de Catalunya”
Ahir diumenge, coincidint amb la Fira de
Llucmajor, la delegació de l’OCB al municipi i l’Associació en defensa dels
drets dels ciutadans varen lliurar al president del Govern, José Ramón Bauzá,
un manifest a favor de la cultura i de la llengua catalanes, i de l’educació i
de la sanitat públiques. Els encarregats de fer-ho varen ser Marina Garcies i
Ivan Albesa. Al llarg de tota la jornada, voluntaris de les dues associacions
varen repartir adhesius i varen penjar cartells a diferents façanes del poble
amb el lema “Per la llengua i la identitat”.

El text del manifest és el
següent:

Davant
les declaracions i mesures preses pel Govern de les Illes Balears i el Consell
Insular de Mallorca aquest grup de llucmajorers i llucmajoreres compromesos amb
la defensa de la nostra terra, la nostra identitat i el nostres drets socials
com a ciutadans i ciutadanes que som d’aquest país que ha lluitat històricament
per sobreviure, manifestam que:
  • La primera funció d’un
    governant és estimar el poble que governa i donar exemple d’estima i
    defensa constant de les seves senyes d’identitat. Per fer-ho cal que
    conegui i valori aquest poble des de les seves arrels i se’n senti part.
    Les manifestacions públiques i decisions preses per part de l’actual
    govern ens fan dubtar seriosament de l’existència d’aquesta estima.
  • Només a través de la
    transmissió de missatges de confiança en el futur i orgull del que som,
    hem estat i serem es pot afrontar qualsevol situació crítica. La crítica
    destructiva a la nostra estructura institucional i democràtica i l’aposta
    per mesures que desfan el nostre teixit de serveis públics, que s’han
    portat a terme per aquest govern, només genera incertesa i desànim entre
    la ciutadania.
  • La llengua pròpia de les
    Illes Balears és la catalana, tal com queda recollit en el nostre Estatut,
    i exigim a tots i cadascun dels membres del Govern que ho reconeguin en
    totes i cadascuna de les seves manifestacions públiques.
  • És obligació de les
    institucions de les nostres Illes promoure i defensar la llengua i cultura
    pròpies, a través de tots els seus instruments com és la televisió
    pública. En un entorn globalitzat on la força homogeneïtzadora de les
    llengües i cultures que tenen al darrera l’estructura d’un Estat que els
    dóna suport posen en perill la supervivència de la nostra idiosincràsia
    com a poble i per tant del país en si.
  • L’Educació pública de
    qualitat és un els pilars fonamentals que asseguren la igualtat
    d’oportunitats i la cohesió social entre els ciutadans i ciutadanes
    d’aquest país i ha de ser prioritat dels nostres governants el seu
    finançament. Per tant, les retallades en ambdues àrees suposen el
    desmantellament de les bases que ens han permet créixer com a país.
  • Assegurar l’accés
    universal i gratuït a uns serveis de salut públics de qualitat és un dels
    principals deures de les nostres institucions governamentals, la retallada
    de recursos i la introducció de mecanismes de mercantilització minva la
    qualitat dels serveis empenyent a la ciutadania amb recursos a apostar per
    la salut privada i afeblint el compromís d’aquesta amb la salut pública,
    per la que no se sent coberta, i, per tant, alimentant les desigualtats
    socials i construint una societat més fragmentada i dividida socialment.
  • Les organitzacions
    sindicals són elements bàsics de l’Estat de dret ja que són elements clau
    per la defensa dels drets dels treballadors i, per tant, d’una gran
    majoria de ciutadans i ciutadanes. L’afebliment de les seves estructures
    mitjançant la retallada de recursos humans suposa deixar els treballadors
    en una situació de major vulnerabilitat i possibilitant la presa de
    decisions sense cap tipus de debat i consens social imprescindible en una
    societat democràtica.
  • Només a través d’un
    treball constant des dels centres educatius per l’ús habitual en l’àmbit
    formal i informal de la llengua catalana, gràcies a la utilització
    d’aquesta com a llengua vehicular i l’ensenyament de la majoria de les
    assignatures en aquesta llengua, es pot assegurar en alguna proporció
    l’assoliment de les competències mínimes en llengua catalana per part de
    tot l’alumnat de les nostres Illes.
  • Tota mesura governamental
    que té per objecte retallar els recursos destinats al finançament de les
    entitats de la societat civil que treballen per la promoció i difusió de
    la nostra cultura empobreix la nostra societat.
  • El coneixement oral i escrit i verificable de la llengua catalana ha de ser un requisit per tota
    persona que treballi pel sector públic, ja que és un dret de tots els
    ciutadans i ciutadans poder dirigir-se al personal del sector públic amb
    la llengua pròpia, dret que només es pot exercir si l’interlocutor té un
    nivell adequat de català. Si el personal del sector públic no entén els
    ciutadans que se li dirigeixin en català, es priva als ciutadans i
    ciutadanes d’expressar-se en la seua llengua, cosa que vulnera l’Estatut
    d’Autonomia de les Illes Balears.
  • la nostra cultura empobreix la nostra societat.
  • El coneixement oral i
    escrit i verificable de la llengua catalana ha de ser un requisit per tota
    persona que treballi pel sector públic, ja que és un dret de tots els
    ciutadans i ciutadans poder dirigir-se al personal del sector públic amb
    la llengua pròpia, dret que només es pot exercir si l’interlocutor té un
    nivell adequat de català. Si el personal del sector públic no entén els
    ciutadans que se li dirigeixin en català, es priva als ciutadans i
    ciutadanes d’expressar-se en la seua llengua, cosa que vulnera l’Estatut
    d’Autonomia de les Illes Balears.

  • Per
    tot això, exigim a les institucions abans esmentades i als seus màxims
    representants que es comprometin amb paraules i fets amb la defensa i promoció
    del nostre país i dels seus trets identitaris reafirmant dia a dia l’orgull de
    pertànyer a aquesta terra.
  • Per
    tot això, exigim a les institucions abans esmentades i als seus màxims
    representants que es comprometin amb paraules i fets amb la defensa i promoció
    del nostre país i dels seus trets identitaris reafirmant dia a dia l’orgull de
    pertànyer a aquesta terra.
  • Extret del Blog  marginàlies
    de Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
    ------------------------
    No esperem els polítics autonomistes. Convidant-hi els polítics Republicans comencem ...
    el Procés Constituent de la Jove República Catalana (4):
    PER LA LLENGUA I PER LA IDENTITAT
    Llucmajor. la delegació de l’OCB al municipi i l’Associació en defensa dels
    drets dels ciutadans.
    ---------------------------
    Les Illes també formen part de la Nació. No ens aturem !
    Els Països Catalans els fan por, per què?
    "Ja tenim la Declaració! La República és un nadó, fem-la créixer des d'ara mateix.
    (Dia 21è de la República Catalana Independent)

    Definitivament reneguem d'Espanya, que se'n vagin a fer punyetes!
    Procés Constituent i Ruptura: No ens aturem !
    (República Catalana Independent)

Extret del Blog  marginàliesde Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
————————
No esperem els polítics autonomistes, convidem als polítics Republicans i comencem …
el Procés Constituent de la Jove República Catalana (4):
PER LA LLENGUA I PER LA IDENTITAT
Llucmajor. la delegació de l’OCB al municipi i l’Associació en defensa dels
drets dels ciutadans.
—————————
Les Illes també formen part de la Nació. No ens aturem !
Els Països Catalans els fan por, per què?
“Ja tenim la Declaració! La República és un nadó, fem-la créixer des d’ara mateix.
(Dia 18è de la República Catalana Independent)
Definitivament reneguem d’Espanya, que se’n vagin a fer punyetes!
Procés Constituent i Ruptura: No ens aturem ! (República Catalana Independent)

21 de març 2014

La DUI actua com escut i fa de pont per passar sobre riscos innecessaris.

#udic_dui_ja

La DUI actua com escut i fa de pont per passar sobre riscos innecessaris.

-----

A cada escala on llueixi una estelada anem-hi amb un sol clam: "Sou ... som ... dipositaris i garants de la vostra i nostra esperança"

Escolta Estelada amiga!

Quan tots som necessaris, els tous i els durs. Quan la DUI cada vegada és més urgent.

Escolta la veu de UDIC que vol declarar la Independència i vol fer-ho ja!

Sí "UDIC=DUI ja!"

Estelada amiga, tu que penges als balcons dels patriotes catalans, aquells que defensen i esperen amb delit la nostra independència. Tu que assenyales el seu compromís i anhel viu ...

Portadors i propietaris d'aquesta estelada valenta i lluminosa, ajudeu-nos a fer sentir la nostra veu, la veu de UDIC, de Jordi Fornas i els catalans que li fem costat.

Ajuda'ns ara quan hom vol encallar les coses, quan altres no fan el precís, quan ja fa temps l'autocensura impera.

Escolta! patriota amic de la Independència plena, amic de l'estat català independent.

Amigues i amics d'aquest Poble que anhela alliberar-se ... unim-nos amb UDIC per Declarar ja la Independència Catalana!

Una sola nació, un sol Poble, lliure com els altres pobles:

La Nació sencera, la llengua catalana, l'estat independent i la Constitució Catalana com la de l'Havana, breu, clara i potent!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i contacte i promotor de UDIC.

07 de gener 2012

Contra el tancament de Tretzevents: La revista infantil Tretzevents tanca "per manca ...

Contra el tancament de Tretzevents: La revista infantil Tretzevents tanca
"per manca ...
: La revista infantil Tretzevents tanca "per manca de suport econòmic". Amb aquest breu i contundent enunciat ens assabentem que la revis...

26 de desembre 2010

"ara m'adono de veritat que el procés està encetat"

-
Salvador què hem de fer davant d'aquests noves sentències que pretenen reintroduïr el castellà l'escola. has pensat algun tipus d'acció? Per exemple penjar cartells demanat el boicot, etc.
Per cert volia desitjar-te un Bon Nadal !

----------------

- Hem de concentrar-nos en la lluita per la nostra independència com a Nació. Això és el que cal fer i fer-ho entendre a tots els catalans que estimen Catalunya i la nostra llengua. Aquest és el camí més ràpid i més segur, empènyer el procés d'independència ja encetat, no deixar que el Masos i els Montilles de torn adormin el nostre poble.

Un votant d'ERC i empresari molt espabilat d'Avià, ahir el vaig trobar i em va dir: "ara m'adono de veritat que el procés està encetat, tal com tu Salvador em deies" i jo li vaig respondre: "cada dia hi han més catalans -500.000 votaren "sí"- que faran tot el possible perquè el procés no s'aturi sinó que se n'incrementi el neguit!"

Bon Nadal i Independència !!!

Independència,
Independència i
Independència!

això és el que cal i no pas adormir-nos en "la són de la mort".


Salvador Molins, Berga (BIC,CA)

"Que siguem deu mil catalans els que hagin de ficar a la presó !"

El llegat de les Consultes és un llegat fidel i precís al llegat de Macià, llegat del qual encara viu i respira l'anhel de la nostra nació.

La història i els nostres fills recordaran com el Poble Català d'arreu de la Nació va ser fidel a l'esperit d'en Macià en tot l'afer de les Consultes des d'Arenys fins a Barcelona.

Haurem d'estar apunt de plantar cara perquè l'estat vol desenvolupar lleis que ens impedeixin celebrar la Consulta de Barcelona ... si cal que n'hagin de ficar deu mil a la presó! amb mi ja hi poden comptar!


----------------------------


Anem de pet a la Independència, per això ens cal intel·ligència, força i coordinació.

Ens
cal un "cos nacional" independentista coordinat amb un comandament únic
que podria ser rotatori. Ens cal amb representació del Poble i dels
polítics malgrat la dificultat que això suposa.

La tasca és immensa i ingent però no pas impossible.

La
tasca no la podem fer ni sols, ni separats, ni quiets o adormits.
S'imposa l'acció per moure aquest poble vers la clarividència i la seva
llibertat nacional.


Visquem el Nadal, visquem la tendresa, la justícia i la misericòrdia malgrat la dificultat que això també comporta.

"ja hem començat la independència. Els uns fa

poc, uns altres gairebé tota la vida, altres ho faran d’ací poc. Però això ja no té retorn."


Farem
que no tingui retorn! Alguns malden perquè això s'aturi però l'oblit ja
no és possible, aquesta ha d'ésser la nostra determinació:
INDEPENDITZAR TOT CATALUNYA de nord a sud i d'est a oest ...

Visqui Catalunya Lliure, visqui la llibertat per a tots els homes i per a tots els pobles!

Salvador Molins (BIC, CA)
-----------------
Comentari fet al blog d'Albert Cortés Montserrat (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186072)

19 de maig 2010

Parlament de Daniela Grau durant els Actes d'Elna

Discurs de Daniela Grau (membre de Catalunya Acció) pronunciat el diumenge 16 de maig de 2010 durant els actes organitzats conjuntament amb l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i la col·laboració de l'Ajuntament d'Elna, remembrant la Massacre de 1285 a la Catedral d'Elna, un dels episodis més cruels de la croada francesa contra Catalunya:

Benvolguts compatriotes,

quina sort tenim - malgrat les nostres seculars desgràcies com a poble conquerit i encara colonitzat - de poder comptar amb tants relats dels nostres avantpassats, com la crònica d’en Bernat Desclot del segle XIII. Fins i tot podem resseguir la formació dels primers comtats, és a dir de Catalunya mateixa. Segons dos historiadors especialistes en el tema, J. Bolós i V. Hurtado, tenim al Rosselló, Conflent, Vasllespir i Fenollet més de 600 documents d’abans de l’any 991, més que a qualsevol regió de l’Imperi carolingi que s’estenia fins a l’Elba i al Danubi. Som la memòria d’Europa, també a l’edat mitjana.

Actualment els intel·lectuals compromesos proclamen la necessitat del deure de memòria històrica. Així és que la Maternitat d’Elna ha esdevingut en pocs anys el lloc de memòria més concorregut de la Catalunya del Nord fins al punt que unes 80 nenes del Principat es diuen Elna.

Animar la nostra gent a recordar els traumes del 1939, silenciats durant 70 anys, és més fàcil, més lícit, més exitós, que no pas fer conèixer el traumes més antics, voluntàriament manipulats o ocultats durant segles, com més generalment tota la nostra història. Pel fet de no tenir un estat català, de no tenir govern propi, no podem elaborar nosaltres mateixos, en tota independència d’esperit, els nostres manuals escolars. Desconeixem la nostra història i no podem treure’n les lliçons.

En el cas de la massacre de la població d’Elna - 25 de maig del 1285 - per les tropes franceses comandades pel rei Philippe le Hardi, Felip l’Ardit, hi ha sense dubte una raó suplementària d’ocultació: admetre la responsabilitat i culpa d’un dirigent català traïdor i analitzar-ne les raons i no tergiversar el context, com ja mig segle més tard va fer un altre cronista, en Ramon Muntaner...

Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les.

Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i de Cerdanya, senyor de Montpeller indegudament mitificat com a «lo bon rei Jaume», no hagués traït la pròpia paraula, si hagués respectat el conveni que havia signat sis anys abans amb el seu germà, el rei Pere de Catalunya-Aragó. S’havia compromès a ajudar-lo contra els enemics i a mantenir al Rosselló els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya. Elna no hauria estat enderrocada, les dones violades, els nens gitats contra les parets, les esglésies cremades… si no hagués estat tan ingenu com per caure en les trampes sornegueres del monarca francès, que tenia el vistiplau i l’ajuda del papa per apoderar-se de Catalunya. En Jaume sabia dos anys abans de la massacre, el juliol 1283, que s’apuntava la invasió de Catalunya legitimada per la croada papal. A la primavera del 1285, el rei francès anava concentrant un exèrcit de tan gran poder com «de cent anys ençà la corona de França no havia ajustat» amb francesos, tolosans, bretons, flamencs, alemanys, anglesos «e quais de totes les llengües de cristians». L’endemà de Pasqua el rei Pere vingué a Perpinyà per parlar amb el seu germà i evitar la invasió, però en Jaume, fatigat, es tancà dos dies dins la seva cambra i preferí fugir d’amagat per les clavagueres del Palau Reial de Perpinyà, abandonant dona i fills, i refugiar-se a la Roca.

La població ella, oposà una heroica resistència. Primer Salses, frontera entre Catalunya i França, després el Voló i la Vila d’Elna. La croada acabà uns mesos més tard amb la victòria del Rei Pere anomenat el Gran, la derrota de les tropes franceses al coll de Panissars a l’Albera i la mort de Felip l’Atrevit.

En Jaume II lliurà el país a l’enemic, perquè confià més en el suposat aliat foraster, que no pas al propi germà. Confià més en una potència estrangera que no en les pròpies forces, en el poble català. Ai las, per desgràcia per a nosaltres del bressol de Catalunya, al nord, la història es va repetir cada vegada que el Rosselló fou donat en penyora, fou sacrificat, a canvi d’una pretesa ajuda dels francesos que se n’aprofitaren per conquerir el territori. Tanmateix vam continuar a resistir heroicament als invasors al llarg dels segles XV, XVI, XVII fins a l’annexió el 1659.

I avui, si sem encara aquí al cap de 350 anys, és perquè ens hem mantingut fidels a Catalunya.

Desitgem doncs que aquesta commemoració ens permeti retrobar la memòria i reforçar la consciència nacional. Que ens animi a desemmascar líders que mantenen Catalunya sotmesa, i que puguem tornar-nos amos del nostre destí. Agraïm a l’IPECC, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, la seva participació i al senyor Garriga Trullols la seva activa col·laboració. L’IPECC commemora any rere any fets transcendentals com la victòria catalana al coll de Panissars i la memòria d’en Macià a Prats de Molló, i contribueix ara a fer conèixer la il·lustra ciutat d’Elna, l’antiga Illiberis ibèrica, ciutat-màrtir al segle XIII i ciutat-bressol al segle XX. Com va dir l’historiador Josep Termes “la nació és el resultat del passat i de la història, però és també voluntat de futur”: Catalunya, estat independent.

Daniela Grau Humbert

Elna 16.05.2010

09 d’abril 2010

Internacionalitzem la nostra problemàtica: no som 4 províncies.

Tots els qui reivindiquem un estat català propi, sense alhora mencionar que Catalunya és una nació partida i colonitzada per dos estats opressors europeus,  perpetuen la mentida dels opressors: fer creure que Catalunya és una regió d'Espanya.

No podem a la vegada demanar un estat propi i continuar sent políticament correctes, és a dir,  fent  autocensura per tal d'agradar més. Aquest comportament ens ha sempre subjectat a l'enemic. Parlem molt de dignitat però no podem ser dignes quan tergiversem la veritat, quan ens portem com a esclaus amordassats.

El plantejament de la problemàtica nacional, és a dir, la denúncia de l'explotació nacional tant pel que fa al territori dins l'estat francès (el més pobre de França amb l'índex d'atur més elevat) com al de dins l'estat espanyol, no és només un plantejament ètic, de respecte de la memòria històrica, de fidelitat a les arrels, de complaença a una  minoria, la dels pocs catalans no colonitzats, ans al contrari és un plantejament pragmàtic. Ens podem permetre el luxe d'amagar la veritat quan la nostra supervivènvia com a nació europea està tan amenaçada?

Hem de dir la veritat per tres raons fonamentals: d'una banda per convèncer la resta d'europeus de l'existència de la nació;  d'altra banda per a obtenir l'ajuda de les altres nacions europees que malden per tenir un estat propi; i per fi per a donar coratge i orgull als nostres propis compatriotes, que ignoren en general fins els límits del nostre propi territori.

Europa és conscient des de fa decennis dels problemes de les regions transfrontereres i més o menys intenta trobar-hi solucions i donar pressupostos de desenvolupament. Però li falta fer el pas següent: reconèixer que molts problemes regionals transfronterers oculten de fet problemes nacionals i que concedir diners a regions que no tenen una existència legal -com la Catalunya del Nord sotmesa al doble colonialisme, al de París i al de Montpeller- i que per això no poden autoadministrar-se en tota llibertat, és posar un pegat en un banc.

A Europa només se sap que Catalunya és una regió d'Espanya i que per tant com a màxim ha de reivindicar  més autonomia. Com convèncer-los que no som una regió d'Espanya, que volem un estat propi, si no els informem d'entrada que som una nació esquarterada, doblement oprimida des de fa tres segles? A més,  plantejar la doble opressió nacional per part de l'estat francès i l'estat espanyol i divulgar-ho a nivell internacional fa dels bascos, dels bretons, dels alsacians, dels corsos, i de la llarga llista dels colonitzats per França a ultramar que ho veuen i ho escolten a les televisions i a internet, uns aliats potencials.

Exposar la causa pròpia tot i defensant a la vegada la causa dels altres no és sumar més forces? No és reforçar la credibilitat que es vol aconseguir? Com s'explica que nosaltres catalans ens glorifiquem tant de ser universalistes per defensar la pau i fer ajudes humanitàries a tot arreu, no en som gens per a defensar la pròpia causa?  Com és que preferim minimitzar-la, diluir-la, quedar dins un marc provincialista, en lloc de ser els portaveus dels pobles colonitzats arreu i més particularment dins una Europa autosatisfeta que es creu democràtica?

Una raó nogensmenys important de plantejar la problemàtica nacional, sempre il·lustrada pel mapa dels Països Catalans amb noms de totes les ciutats puntals, és enfortir la consciència nacional, l'autoestima, el coneixement propi dels catalans colonitzats que en saben tan poc com els forasters del propi país. Com ha de saber un català del Nord que té una història pròpia, una llengua mil·lenària, que pertany a una nació i que doncs pot aspirar a un estat propi si ni tan sols ha vist mai un mapa dels Països Catalans i si els representants catalans a les instàncies europees no tenen el valor i l'encert de divulgar-lo públicament?

Tant en Pau Casals com l'Oscar Ribes van saber aprofitar l'avinentesa d'un discurs a escala mundial per a al·ludir a l'existència de tots els Països Catalans. Ells la van situar fa decennis en un pla cultural i lingüístic; ara a Europa és el moment de denunciar els colonialismes interiors, el negacionisme pel que fa a l'existència de nacions partides per falses fronteres, víctimes de genocides identitaris ocultats.

No precisar quins són els territoris de  la nació catalana és perpetuar la  traïció del govern d'en Pujol que afirmava en rètols penjats a l'Alt Empordà: "som una nació, som 6 milions" com si Catalunya comencés a la Jonquera. Nosaltres els exclosos, catalans del Nord, mallorquins, valencians, andorrans, algueresos, no podem permetre que s'oculti  la catalanitat compartida per raons pretesament pragmàtiques.

El vertader pragmatisme al segle XX  és fer discursos desalienadors, és posar fi a tres segles i mig de colonització, és convèncer-nos que ens han formatat per a amagar el cap sota l'ala, per a pidolar,  per a acontentar-nos de reivindicacions minimalistes: constitució espanyola, amnistia als botxins franquistes, estatutet derrotat ja mig segle abans, i ara nació limitada a les 4 províncies.

El vertader pragmatisme és trencar amb l'autocensura colonial, és difondre les legítimes raons del nostre combat, és desalieanar el nostre poble.

Daniela Grau Humbert
Consellera de Catalunya Acció (Catalunya del Nord)

07 de març 2010

Les primàries de la Independència

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

Ara fa un any que el pes de Catalunya tot just va començar a caure sobre Europa amb la manifestació dels 10Mil a Brussel·les per l’autodeterminació. Se’n va parlar en mitjans de comunicació de tot el mon, però aquell fet no es va quedar en una acció aïllada i els 10Mil a Brussel·les es van convertir en els Deumil en xarxa per l’autodeterminació.

Arenys irreductible

La seva següent iniciativa seria promoure un referèndum d’autodeterminació que ni tan sols va ser admès a tràmit pel Parlament de Principat, amb els vots en contra de CiU i ERC. I avui és evident que aquella negativa del Parlament colonial no va quedar sense conseqüències. Un grup d’irreductibles arenyencs es rebel·laren contra el col·laboracionisme amb l’invasor i contra tanta mediocritat política i es van disposar a organitzar una consulta privada que convertiria el 13-S en el detonant d’una explosió en cadena de participació democràtica.

Les amenaces de l’Estat castellà contra l’Ajuntament d’Arenys de Munt mitjançant l’advocat de l’Estat i la Delegació del Govern, la pressió dels partits colonialistes i la presència dels feixistes més tronats no van fer més que animar la població a donar el seu vot en total llibertat i plantant cara als antidemòcrates espanyols. Personalitats i entitats que havien ignorat i menystingut la consulta que s’estava organitzant a Arenys, davant la trascendència que agafava l’esdeveniment, van haver de córrer a situar-se en el mateix. I naturalment la jornada amb la històrica proclamació dels resultats amb l’espectacular victòria del sí va ser un nou triomf mediàtic internacional. Havien començat les primàries de la independència.

L’actuació de CiU i ERC que al Parlament havien rebutjat la iniciativa per un referèndum també s’ha hagut d’adaptar a l’impuls decidit que des de la societat civil es donava al procés de consultes per tal de no quedar més en evidència i sortir-ne perjudicats.

13D Avui, mig any després d’Arenys, prop d’un milió de persones ha tingut ja l’oportunitat d’expressar-se a favor o en contra de la independència de la nostra nació amb consultes a la ciutadania realitzades en diverses poblacions el passat 13 de desembre i el 28 de febrer. I els resultats canten: més d’un 90% han votat SÍ a una Catalunya independent. Naturalment els contraris a la democràcia, els que voldrien que la població no pugui expressar la seva opinió sobre qüestions fonamentals que interessen els ciutadans, tenen encara tots els mitjans per intentar treure trascendència a les consultes: el silenciament dels mitjans de comunicació, el boicot dels polítics colonialistes i col·laboracionistes, i de les institucions excepte dels municipis on es celebren les consultes, si tenen el suport de la majoria de l’Ajuntament. L’objectiu és no incentivar la participació, però així i tot els resultats són espectaculars i esperançadors. Amb inclusió en el cens amb dret a vot dels majors de 16 anys i els immigrants, la participació global és d’un 25%, que evidentment seria molt major si es descomptassin aquests col·lectius i més encara si es tractàs d’unes consultes oficials, amb la publicitat i la maquinària institucional funcionant i els partidaris del no fent la seva campanya. Ara volen fer creure que tots els que no voten són contraris a la independència, però menteixen i ho saben, perquè amb els resultats actuals i una participació superior al 50% el sí continuaria essent el guanyador.

Però l’important d’aquestes consultes ara mateix no és la participació, ni tan sols que la majoria a favor del Sí sigui tan clara, sinó la pròpia celebració de les consultes. És posar la independència en el centre del debat polític. És posar contra les cordes els impediments de l’Estat contra els nostres drets democràtics (on han quedat les amenaces de l’Estat contra els Ajuntaments que donassin suport a les consultes?) i la comoditat dels polítics que es fan dir nacionalistes i independentistes i actuen per activa o per passiva en contra de la nostra nació. És la repercussió internacional d’un poble que vol tornar a ser amo del seu destí mentre altres nacions en situació semblant a la nostra s’admiren i aprenen del nostre exemple. I és posar per primera vegada tot el teixit social d’entitats i plataformes a treballar de forma coordinada per un objectiu comú. El salt tant qualitatiu com quantitatiu és inqüestionable: hem passat de comptar adherits en plataformes i manifestants amb intencions diverses i ambigües a comptar vots directes i explícits dels ciutadans per la independència!

Ara les pròximes cites són el 25 d’abril, en què grans ciutats com Girona o Lleida podran donar el seu vot, i una nova sortida a l’exterior el 8 de maig a Ginebra davant la seu europea de l’ONU per continuar posant la llibertat de Catalunya en l’agenda internacional.

Creuem el pont 

A les Illes mentrestant es va constituir el passat desembre la Plataforma Avançam de regidors de diferents partits favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació i de la realització de consultes populars sobre qüestions d’interès per la ciutadania, en el que seria l’equivalent de Decidim.cat del Principat. D’aquí a la celebració de consultes efectives sobre la independència per part d’entitats illenques encara hi ha camí a fer, però la seva presentació pública ja ha provocat els mateixos comentaris despectius i sense cap fonament dels antidemòcrates que posen per davant de tot la submissió a Espanya. Més nerviosos es posaran encara el dia que s’arribi a constituir un Menorca Decideix per organitzar consultes sobiranistes als nostres pobles. Potser descobririen llavors els colonialistes que entre els votants del PPSOE també hi ha menorquins que no veurien gens malament deixar de dependre d’una Espanya que ens resulta una càrrega.

És evident que fa temps que el braç popular del procés d’independència camina amb determinació cap a la creació d’un Estat propi, el que continua faltant és el braç polític i institucional. I està per veure si amb tot aquest moviment hi haurà prou habilitat per articular una proposta política que pugui reflectir-se a les institucions. Els que menystenen els resultats de les consultes no diuen que en la majoria de poblacions el SI ha obtingut tants o més vots que qualsevol dels actuals partits polítics amb representació als municipis on s’han fet. El full de ruta a seguir per tant després de les primàries és evident. La vista està posada en les properes eleccions al Parlament del Principat previstes pel proper octubre o novembre. L’oportunitat d’evolucionar de les primàries de la independència a convertir les eleccions colonials en un autèntic plebiscit és a la cantonada. Serà finalment possible que els vots per la independència en les consultes es tradueixin en vots per la independència a les institucions?  I si s’aconsegueix, quina serà la situació d’aquí només un any?

01 de març 2010

II Centenari de la Revolta menorquina de 1810

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

Avui dia 1 de març és el Dia de les Illes Balears, la festa oficial de celebració de l’aprovació del primer Estatut colonial de les illes sota el règim de la Restauració borbònica espanyola ara fa ja 27 anys. Una festa que naturalment i tot i el temps transcorregut no té cap trascendència ni tradició popular i es limita als actes i discursos institucionals de rigor. Una diada enguany marcada a més per la crisi política pel degoteig constant de casos de corrupció en la partitocràcia balear.

Curiosament, aquesta data coincideix amb la d’un altre esdeveniment rellevant en la història dels menorquins, encara que totalment desconegut per la gran majoria: la Revolta menorquina de 1810. El II Centenari d’aquells fets passarà també segurament desapercebut en els discursos oficials d’avui i en els mitjans de comunicació menorquins i més encara els balears. I no és estrany, perquè en tot poble ocupat és sempre de gran utilitat mantenir en el desconeixement de la pròpia història la població sotmesa. En realitat, la revolta havia començat el vespre del dia 28 de febrer a Alaior, segons relata l’historiador Miquel A. Casasnovas, i l’1 de març va esclatar a Maó i es va estendre als altres pobles de l’illa. Però a qui devem la major difusió i estudi d’aquest episodi de la nostra història és a Andreu Murillo amb la seva obra “La Revolta menorquina de 1810”.

Per què es va provocar aquella revolta? Feia 8 anys que Menorca havia estat incorporada a Espanya en virtud del Tractat d’Amiens. En paraules del propi Murillo, allò implicà un canvi de sobirania, però no de condició. Menorca passaria de ser colònia britànica a colònia espanyola, contràriament al que afirmava la propaganda oficial contemporània de “retorn al senyor natural”. Altres autors com Hernández Sanz o Riudavets comparteixen l’opinió que el govern liberal dels anglesos fou substituit per l’absolut i restrictiu dels espanyols. El malestar acumulat amb la implantació de l’administració espanyola a Menorca, les ingerències en les institucions menorquines, que a la pràctica quedaven buides de contingut i sota el control del Governador, l’abolició de la franquícia comercial que els menorquins havien tingut sota sobirania britànica, la imposició de la duana, la progressiva pressió castellanitzadora i els insults i menyspreus del nou bisbe castellà Pedro Antonio Juano, van acabar amb la paciència dels menorquins. L’assalt a dependències oficials i a les cases dels nous administradors espanyols no es van poder aturar per les autoritats. Finalment es decretava l’expulsió dels espanyols, la suspensió de les quintes, dels drets de duana, de l’estanc i del paper segellat. Però les provocacions de l’ajudant del Governador van fer que els menorquins continuassin la revolta i es va aconseguir també l’expulsió del bisbe Juano.

Durant un temps els gremis menorquins que s’havien revoltat es van apropiar del poder i les disposicions del Governador es dictaven d’acord amb la seva voluntat. En la pràctica Menorca tindria una independència de fet però que en cap moment es proclamaria formalment com sí que farien les colònies americanes, pel que jurídicament la nova situació suposava més una autonomia de caràcter fins i tot més econòmic que polític. Les temptatives de demanar l’ajuda anglesa per defensar el nou règim menorquí toparien amb l’aliança angloespanyola del moment contra França, i la resposta britànica era que no es podien immiscuir en una “qüestió interna” del regne d’Espanya. Naturalment en el llenguatge diplomàtic l’alternativa venia implícita en el missatge dels anglesos, en un context que es repetiria en el segle següent amb els autonomistes catalans del Principat davant el president nordamericà Wilson. La resposta britànica hauria pogut canviar dràsticament, i també el nostre futur, si els menorquins haguessin convertit la “qüestió interna” espanyola en una qüestió internacional oficialitzant la independència. Però no va ser així, i al final novament el poder espanyol aconseguí restablir el seu imperi a Menorca, amb l’empresonament o execució de participants en els disturbis, i imposició d’una multa als municipis revoltats. El que vindria després, forma part del nostre passat i present colonial.

Avui capvespre a les 18:00 hores a Maó, a l’Arxiu d’Imatge i So de Can Victori (Camí des Castell 28), una trobada organitzada pel PSM sobre “El Menorquinisme polític 200 anys després de la Revolta menorquina” serà l’únic acte en què es commemoraran aquells fets amb la xerrada de l’historiador Amador Marí, la presentació del llibre “La nació dels Menorquins” de Nel Martí, i la presentació de la Plataforma de regidors pel dret a decidir a les Illes Balears. El propi full que anuncia l’acte explica que “L’aventura sols durà uns pocs mesos, però 200 anys després encara continua vigent: seguim reclamant un tracte fiscal just, seguim treballant per disposar de suficient autogovern per crear el nostre model de país, i seguim lluitant pel reconeixement de la nostra identitat”. I és que continua vigent perquè com aquells menorquins de fa 200 anys, ens equivocam de marc. Continuam plantejant la nostra reivindicació en termes de “qüestió interna espanyola”. I ens continuam embestint contra la mateixa paret una vegada i una altra. No hem de reclamar “un tracte fiscal just” a Espanya (que no ho farà mai!), sinó disposar i gestionar la totalitat dels nostres impostos; no hem de treballar perquè Espanya ens dóni “suficient autogovern” (que no ho farà mai!), sinó disposar del nostre propi Estat; no hem de lluitar perquè Espanya reconegui la nostra identitat (repetesc: que NO HO FARÀ MAI!), sinó perquè ens reconeguin els altres Estats del món sencer d’igual a igual. Només quan acabem de fer la passa que no van fer els menorquins de 1810 ni els autonomistes dels s. XX podrem deixar de reivindicar, per començar a construir de veritat el país que volem i que ens mereixem en l’Europa mediterrània del segle XXI.